El "PROFESOR LAYTON"

Adecco Professional ha posat a prova el "Profesor Layton", un videojoc que segons diuen, serà el futur seleccionador de personal en les entrevistes de fina. La seva principal utilitat és que pot distingir si un candidat és millor en el raonament lògic o en l'abstracte.

La clàssica entrevista de feina pot ser aviat història si s'imposa el que Adecco Professional i la Universitat Complutense de Madri han estat provant recentment: l'ús d'un videojoc per avaluar les qualitats dels candidats. Normalment els avenços tècnics són difícils d'imaginar i en aquest cas ho és el fet de que les correccions de les entrevistes per a optar a un lloc de feina es facin a través d'un videojoc.

Aquesta empresa de recursos humans ha provat el videojoc Profesor Layton, de la Nintendo DS, en 300 persones per avaluar-ne les capacitats. PEr als que no el coneguin, es tracta d'una mena d'aventura g`rafica en la qual el protagonista avança mitjançant la resolució de diferents proves d'habilitat mental.

El "Profesor Layton" serveix per distinguir si un candidat és millor o pitjor, per exemple en el raoment lògic, necessari per a llocs de treball tèncincs, o en el raonament abstracte, indispesable per a llocs de treball creatius". Segons el temps que trigui un candidat a resoldre cadascuna de les proves i el nombre de pistes que necessiti es pot conèixer quines habilitatté més desenvolupades. L'avaluació del videojoc només s'ha fet, de moment, en perfils qualificats.

 

Donatius a viquipèdia

L’altre dia, buscant informació a la viquipèdia em vaig trobar amb el següent titular: "La viquipèdia hi és sempre. Ara us necessita". 

El que demanen és una col·laboració econòmica (a voluntat pròpia) per poder seguir finançant aquest lloc web del qual el seu fundador, Jimmy Wales, en diu que "fa temps que va deixar de ser un lloc web. Per a molts de nosaltres, la Viquipèdia s’ha convertit en una part indispensable de la nostra vida quotidiana", afirmació que no poso en dubte!.

Com que la petició em va cridar l’atenció, vaig clicar i em vaig assebentar de que a la Viquipèdia, un dels 5 llocs web més visitats del món, compta amb una trentena d’empleats contractats. La veritat és que això em va venir de nou, ja que tenia entès que era un lloc que es feia amb la col·laboració dels usuaris, més o menys de la mateixa manera que fem l’activitat wiki a aquesta assignatura, amb algún supervisor, és clar! 

Es veu que els de viquipèdia ja saben que la gent és reticent a donar diners (i més ara que "estem en crisi") per això deixen clar que els diners van a parar "a la gent" (suposo que a la trentena de treballadors de wiki) i "a la tecnologia". La idea no em sembla malament, ja que entenc que ningú viu de l’aire. Però tal vegada perquè no sé com de costós pot ser un projecte virtual, com és el cas, no ho acab d’entendre.

 

 

GUIA TURÍSTICA MÒBIL DE POLLENÇA

Pollença, el poble on visc, on el turisme és la principal font d’ingressos, ha estat pioner en oferir als seus ciutadans i turistes una Guia Turística Mòbil de Pollença. Es tracta d’una guia turística igual que la de paper, però que es pot descarregar i tenir-la al telèfon mòbil, un projecte novetós i molt pràctic.La Guia Mòbil de Pollença es pot descarregar de quatre maneres diferents:

 

1. A través la tecnologia Bluetooth, la qual està col·locada a les oficines d’informació turística de Pollença, de manera que totes les persones que passin per allà davant i tenguin el bluetooth del mòbil connectat rebran un missatge que els oferirà descarregar-se la guia de manera gratuïta.

2. Mitjançant SMS per la qual cosa cal enviar un missatge amb la paraula “POLLENCA” al 5195. Aquest missatge té un cost de 0.15 euros. 3. Descarregar el programa directament d’Internet a través del lloc web http://mobi.baturamobile.com/pollenca i des d’aquí passar-lo al mòbil. Finalment, el mateix programa incorpora un apartat pel qual es pot passar a qualsevol altre mòbil talment un missatge.

 

La guia compta amb diversos apartats que fan referència a tota l’oferta turística que ofereix el municipi, de manera que es pot trobar tota la informació necessària sobre allotjament, restaurants, excursions, museus, cultura, oci, un mapa del municipi, i molts altres serveis. És com una oficina de turisme a la total disponibilitat de l’usuari, sense cap tipus d’horari, ni cap altra mancança. A més, tota la informació està en cinc idiomes: català, castellà, anglès, alemany i francès, que l’usuari pot triar segons la seva conveniència.

 

Aquesta guia, feta amb tecnologia Java, ha estat creada per Batura Mobile Solutions, una empresa basca dedicada a integrar el mòbil en les estratègies comunicatives de les empreses i ha costat 15.000 euros a l’àrea de turisme de l’Ajuntament de Pollença.

I és que avui en dia, el que la gent du sempre a sobre és la cartera, les claus i el mòbil. Per tant, aquesta és una iniciativa que  facilitar la vida al ciutadà a través de les noves tecnologies.

 

Comunitat Clan

 

La corporació Ràdio Televisió Espanyola ha posat en marxa una xarxa social creada especialment per als infants. Es tracta de “Comunidad Clan” (títol que fa referència al canal temàtic infantil de la mateixa corporació). Aquesta comunitat permet que els menors d’edat participin en foros, interactuin, i en definitiva, duguin a terme totes les actuacions habituals que es fan a qualsevol xarxa social, amb una excepció, que aquestes activitats són supervisades per als pares.

 

D’aquesta manera, aquells que es registrin a la xarxa seràn els pares. Jo ho vaig provar de fer: primer s’ha de registrar el pare o la mare del petit, i després ha de crear un perfil de l’usuari, en aquest cas del seu fill o filla, que serà qui navegui per la xarxa. Amb això, els pares tenen un control absolut sobre les activitats dels seus fills ja que són els que controlen en tot moment els contactes dels fills. Per exemple, són els pares els que s’encarreguen d’acceptar les invitacions dels petits.

 

Així doncs, aquest nou portal pretén fomentar lús de les noves tecnologies que ofereix la xarxa però sempre de la mà dels pares per tal de, entre altres coses, preservar l’anonimat dels menors.  De fet, tant “Comunidad Clan”, com el portal infantil Clan TV, compta amb el recolzament del “Defensor del Menor”.

 

Flashforward

Algú no ha vist Flashforward? És una sèrie de televisió que s'emet els dimarts a la nit a Cuatro.

L'argument gira entorn el desmai de tota  la població mundial durant 2 mintus i 17 segons. Durant aquest temps en què (aparentment tothom) la gent perd la consicència, cada persona té una visió del seu futur, concretament de dia 29 d'abril de 2010. El que han sofert ha estat un Flashforward, és a dir, una visió que és com un record però del futur, que encara no ha passat. 

Per tal d'investigar què ha succeit diversos agents de l'FBI de Los Angeles creen una base de dades anomenada "Mosaico", un blog on tothom pot escriure els seus flashos, el que ha vist. D'aquesta manera, els agents miraran de trobar una relació entre tots els flashos per poder saber a què es va deure aquest fenòmen.

Lluny de l'argument, allò interessant és com veure com les noves tecnologies s'incorporen a la ficció com una eina més d'allò quotidià. No només el projecte Mosaic demostra com d'arrelades ja estan algunes pràctiques, sinó que el llenguatge que empren els personatges de la sèrie també fa molta referència a les noves formes de la Societat de la Informació. PEr exemple, només al segons capítol ja es feia broma mitjançant comunitats virtuals en alça com el facebook o el twiter.

La sèrie no té desperdici. Us la recomano!

Una primícia: Amorrats al teclat

Com vaig comentar a la meva presentació, actualment treballo a El Gall Editor, una editorial mallorquina que publica únicament en llengua catalana llibres de diverses temàtiques. De fet, actualment compta amb 18 col·leccions.

La darrera novetat de El Gall Editor (que encara no està distribuida, per això dic que és una primicia) és Amorrats al teclat, del professor Llorenç Valverde (vicerrector de tecnologia de la UOC), que compta amb un pròleg de Manuel Castells, a qui no fa falta presentar!

Amorrats al teclat reuneix una selecció d'escrits embastats per un fil conductor: l'observació del procés de formació d'un nou entorn de comunicació digital que afecta totes les facetes de la nostra vida. Del teclat del professor Valverde en sorgeixen situacions,personatges, fets i anàlisis que configuren una cultura digital realment existent, amb les seves contradiccions, les seves falses promees i el seu impressionant potencial.

Aquesta anàlisi no és només la de la interacció entre tecnologies de la informació, societat i cultura, sinó entre teconolgies d'informació i comunicació i la societat i la cutura de les Illes, i d'una més àmplia, dels Països Catalans.

Amorrats al teclat estarà properament a les llibreries de Catalunya, València i les illes Balears. No patiu, que sereu els primers en assabentar-vos!

Presentació

Benvinguts a "Fonaments en xarxa", el meu bloc de l'assignatura "Fonaments de la Comunicació Digital". Com es pot veure a la descripció del bloc, aquest té la intenció de ser un lloc per a la difusió de continguts útils per a l'assignatura.

Pel que fa a mi, l'autora d'aquest bloc, sóc periodista, llicenciada per la Universitat de Vic. Actualment treballo a una editorial, El Gall Editor, on faig de redactora de la revista quinzenal Punt Informatiu, pertanyent a l'editorial. També m'encarrego de comunicar les novetats editorials a la resta de mitjans de comunicació de parla catalana.

Per altra banda, sóc la coordinadora de la revista solidària Cors Oberts, pertanyent a la fundació de caràcter no lucratiu Cors Oberts. Amb aquesta revista guanyàrem els Premis a la Solidaritat del Consell de Mallorca, ara fa uns mesets, per la qual cosa, tot l'equip de persones que estem involucrats en aquest projecte solidari n'estem d'allò més orgullosos.

Com veieu, el àmbit professional és basa en el paper (llibres i revistes). Evidentment, empro els mitjans de comunicació digitals diàriament per treballar però el resultat final de la meva feina té com a suport el paper. Precisament, per tal d'apropar-me una mica més (professionalment parlant) als mitjans digitals, és pel que vaig decidir cursar el Màster en SIC per la UOC. De moment, n'estic d'allò més orgullosa de l'experiència.

Finalment, dir que tot el que cito té la seva seu a Pollença (Mallorca), el meu poble natal i on resideixo i treballo actualment.

 

Ma. Magdalena Tortella